“La nova Directiva pretén reforçar la protecció dels consumidors contra les pràctiques comercials deslleials i proporcionar una major informació mediambiental i social dels productes i serveis”.

Paula Gómez, Compliance Officer Balañá Eguía, explica en aquest article les claus de la Directiva 2024/825, també coneguda com la “Directiva de Greenwashing“. 

La sostenibilitat i el respecte pel medi ambient s’imposa cada vegada més en les decisions dels consumidors en les seves decisions en adquirir un producte o servei.

L’etiquetatge “ecològic” o “respectuós amb el medi ambient” és habitual en els productes i serveis que adquirim com a consumidors, però Què hi ha de veritat en això?

En 2020 la Comissió Europea va llançar dades reveladores, el 53,3% de les declaracions ambientals examinades a la Unió Europea es van considerar enganyoses o infundades, i prop del 40% no comptava amb verificació que les recolzés. A més, es va constatar que part dels consumidors no són capaços de distingir entre les etiquetes regides per sistemes de certificació de tercers i les “autocertificacions”, sense revisió per tercers.

La “Directiva de Greenwashing” per la qual es modifiquen les Directives 2005/29/CE i 2011/83/UE

Davant la falta de criteris comuns contra la informació mediambiental enganyosa i el blanqueig ecològic, el passat 6 de març es va publicar la Directiva 2024/825, també coneguda com la “Directiva de Greenwashing” per la qual es modifiquen les Directives 2005/29/CE i 2011/83/UE pel que fa a l’apoderament dels consumidors per a la transició ecològica a través d’una millor protecció contra les pràctiques deslleials i mitjançant una millor informació.

En aquest sentit, els Estats membres hauran de transposar, a tot tardar, el pròxim 27 de març de 2026, la Directiva en el seu marc normatiu nacional per a la seva aplicació a partir del 27 de setembre del mateix any.

La nova Directiva pretén reforçar la protecció dels consumidors contra les pràctiques comercials deslleials i proporcionar una major informació mediambiental i social dels productes i serveis.

Per a això, les empreses hauran de complir amb diverses obligacions per a garantir la protecció dels consumidors i promoure la transició ecològica:

• Obligació d’informar els consumidors sobre l’existència i la durada de la garantia comercial de durabilitat del producte, mitjançant una etiqueta harmonitzada, recordant al seu torn la garantia legal de conformitat mitjançant un avís harmonitzat.
• Obligació de proporcionar informació precontractual sobre la reparabilidad, durabilitat i disponibilitat d’actualitzacions de programari, incloent-hi els seus efectes, en el cas de béns digitals.
• Informar els consumidors sobre la disponibilitat de lliurament respectuós amb el medi ambient, l’existència de serveis postvenda, incloent-hi les reparacions, la data en la qual l’empresa es compromet a executar la prestació, o lliurar els béns. A més, en el cas dels contractes a distància s’haurà d’informar sobre els procediments de pagament.
• Proporcionar informació clara i fiable als consumidors, especialment respecte a l’obsolescència primerenca dels béns, les característiques socials dels productes, els distintius de sostenibilitat i les afirmacions mediambientals.

A més de les obligacions citades, la Directiva estableix les següents prohibicions per a les empreses:

• Prohibició de pràctiques comercials enganyoses, com la planificació deliberada de l’obsolescència primerenca dels productes i la publicitat de beneficis irrellevants els consumidors. 
• Prohibició d’exhibir distintius de sostenibilitat genèrics que no es basin en un sistema de certificació o no hagin estat establerts per les autoritats públiques.
• Prohibició de les declaracions mediambientals que es refereixin a la totalitat del producte si realment només es refereix a un aspecte determinat del producte o servei.

Amb la finalitat de garantir el compliment de les obligacions imposades a les empreses, s’estableixen els següents mecanismes de control:

• Verificació. Les empreses podran ser requerides a sotmetre les seves metes mediambientals i compromisos a la verificació per part de tercers experts amb experiència.
• Disponibilitat de la informació. Les empreses hauran de posar a la disposició dels consumidors els resultats de les verificacions per part de tercers, assegurant així la transparència.
• Compliment normatiu. Es duran a terme auditories de compliment per part d’autoritats competents.

De no complir amb les obligacions i prohibicions anteriorment citades, els Estats membres podran imposar sancions efectives, proporcionades i dissuasives. En aquest sentit, es contempla la possibilitat d’imposar multes que poden aconseguir fins al 4% del volum de negoci anual de l’empresa, o bé, la conseqüent exclusió temporal en processos de contractació i accés al finançament públic.

Per a qualsevol qüestió sobre aquest tema, no dubtin a posar-se en contacte amb el nostre despatx.

Paula Gómez Calaf
pgomez@balanaeguia.com