La proposta de la Comissió Europea, coneguda com la Llei d’Intel·ligència Artificial, té com objectiu establir un marc normatiu unificat per a regular l’ús de la intel·ligència artificial a la Unió Europea. Aquesta Llei, vol assegurar que els sistemes d’intel·ligència artificial implementats a la UE siguin segurs i respectin els drets dels ciutadans en tots els sectors. A nivell mundial, aquesta és la primera norma que regula els usos de la intel·ligència artificial, la qual cosa pot convertir-la en un referent per a la regulació d’aquesta tecnologia en altres jurisdiccions. En definitiva, la Unió Europea ha adoptat un enfocament innovador i proactiu en la regulació d’aquesta tecnologia, ja que la seva utilització actual per la ciutadania és més que notable.
Les dues finalitats que persegueix la Llei són; d’una banda, vetllar pels drets dels ciutadans procurant que aquests no es vegin vulnerats per un mal ús de la intel·ligència artificial i, per un altre costat, estimular la inversió i innovació d’aquesta tecnologia a Europa. A aquest efecte, la llei regularà la intel·ligència sobre la base dels seus riscos, de tal forma que com més gran sigui el risc, més estrictes seran les disposicions.
Tot això ens porta a plantejar-nos com incidirà aquesta llei en la propietat intel·lectual i industrial, així com també si contindrà disposicions orientades a la protecció d’aquests intangibles. En qualsevol cas, ja s’han produït els primers conflictes en matèria de propietat intel·lectual i industrial, per l’ús de material protegit per drets d’autor amb la fi d’entrenar la Intel·ligència Artificial. La utilització d’aquest material, és una qüestió que la llei aborda, en el sentit d’establir una sèrie d’obligacions a la Intel·ligència Artificial de Propòsit General (GPAIS en anglès, General- Purpose Artificial Intelligence System). Abans d’entrar a definir-les, és important esmentar que la Intel·ligència Artificial de Propòsit General és una forma avançada d’intel·ligència artificial, que s’ha desenvolupat per a tenir la capacitat de resoldre una àmplia varietat de problemes. Doncs bé, aquesta Intel·ligència haurà de complir amb la normativa europea de drets d’autor, i proporcionar informes detallats sobre el contingut que utilitza per als materials de capacitació. Així mateix, la Intel·ligència GPAIS haurà de complir amb l’opció d’exclusió, que és aquella triada pels propietaris de drets d’autor que han optat per no permetre que les seves dades estiguin disponibles per a l’extracció de textos i dades.
Aquestes serien les primeres pinzellades en la regulació de la intel·ligència artificial respecte els drets de propietat intel·lectual, no obstant això, existeix un altre requisit de transparència que podria tenir implicacions per a aquesta matèria, l’obligació d’etiquetar les falsificacions profundes (deepfakes en anglès). Aquestes falsificacions, són aquelles que consisteixen a crear un contingut tan realista que sigui difícil de distingir de la realitat, sotmetent al subjecte receptor a confusió, o directament a engany. La materialització d’aquestes falsificacions pot produir-se en diferents àmbits, com ara la manipulació de vídeos, imatges o àudios utilitzant per a això tècniques avançades d’intel·ligència artificial. Donada la potencial capacitat d’aquests continguts per a generar riscos de suplantació, falsificació o d’afectar drets de propietat intel·lectual i industrial, la Llei d’Intel·ligència Artificial la Unió Europea estableix obligacions de transparència per a tots aquells usuaris que puguin crear contingut sintètic a través de tècniques d’intel·ligència artificial. Aquestes obligacions, consistiran primordialment en la comunicació que aquests continguts han estat creats o manipulats de manera artificial, a través de la etiquetación del contingut generat per la intel·ligència artificial com correspongui i indicant el seu origen sintètic.
En conclusió, la Llei d’Intel·ligència Artificial cerca establir un marc regulador per a garantir la seguretat i protecció dels drets dels ciutadans en l’ús de la intel·ligència artificial. En l’àmbit de la propietat intel·lectual i industrial, la llei aborda diverses qüestions, des de la protecció dels materials utilitzats per a entrenar la intel·ligència artificial fins a la etiquetación de les falsificacions profundes, reconeixent la transparència i la responsabilitat en la creació i difusió de contingut generat per aquesta tecnologia. Aquestes mesures, reflecteixen un enfocament proactiu per a mitigar els riscos associats amb la intel·ligència artificial, al mateix temps que promouen un entorn propici per al desenvolupament ètic i responsable d’aquesta tecnologia emergent.
